We are using cookies This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
No li va desplaure gens sentir un esbufec de contrarietat d'en Hugh.
2
El seu aire protector va desplaure l'Emili, sense saber exactament per què.
3
Ara, ho veig; la sinceritat del meu caràcter els ha degut desplaure.
4
En el fons, aquelles paraules no l'havien pas de desplaure, a la Miquèla.
5
Havia perdut en bona mesura la meva indigna por de desplaure.
6
Els seus trets no el van desplaure tant com es temia.
7
Això no va desplaure pas Memlik, el qual digué calmosament:
8
El que em dol és haver tornat a desplaure al rei Artús matant aquest cavaller.
9
El va veure com un home, no pas com una bèstia, i no li va desplaure.
10
No el va commoure la idea de desplaure a Maryjane ni tingué dificultat a adormir-se gairebé a l'acte.
11
La meva seguretat li va desplaure.
12
Aquell blasme podia desplaure per més raons al senyor de Charlus, el qual considerava que un drac podia ser quelcom força bell.
13
No ha de desplaure ni als tàmils, ni als habitants de Baton Rouge, ni als pescadors de Galícia, ni als nòmades del Sàhara.
14
Les meves reserves li varen desplaure i de seguida va dir que si es tractava d'estudiar, llavors podria fer moltes altres coses, per exemple, literatura.
15
No em desplauria pas fabricar-ne de semblants -diguéNicola, tot commogut.
16
Si els esperits l'afavoreixen tant, els desplauria el fet de matar-la?