1
Aquells a qui enyorarà realment quan sigui a sis-cents quilòmetres de distància.
2
A tu i a mi, Rosa, ningú no ens enyorarà quan siguem morts.
3
Però Eva no enyorarà la pila d'adob i tot plegat?
4
Sens dubte enyorarà la seva mare i la Magda.
5
La seva mare també és a la llista de persones que enyorarà quan sigui lluny.
6
Afegeix, a més, que si torna amb els seus enyorarà els seus que deixaria ací.
7
Ara que... cap de nosaltres enyorarà la seva tos.
8
Anys després, enyorarà amb dolor, de Terrassa estant, aquest paisatge dolç dels camps que envolten Castro.
9
L'afició enyorarà els temps en què els grans candidats es limitaven a fumar en comptes d'exhumar.
10
M.: Nosaltres ho enyorem perquè ho coneixíem, però Barcelona ho enyorarà sense haver-ho conegut perquè ho va matar.
11
Potser sí, al final enyorarà Romania.
12
De segur que enyorarà aquesta cleda!
13
A ells no els enyorarà.
14
I tant que ens enyorarà!
15
Qui més enyorarà en Rambo són els seus fidels, els qui han trobat en la seva nit una nova festa.
16
Ella diu que enyorarà molt la família, els amics i Kíev, que prefereix guanyar el suficient per sobreviure al seu país.
