1
Abans d'anar-se'n, el vell jardiner negre, en prendre comiat, li va dir:
2
Però no té l'aspecte d'un home vell, el cabell s'ha mantengut jove.
3
L'ancià canvista semblava deu anys més vell d'ençà de l'absència de Ruth.
4
Va mirar l'Alba, es va mirar el vell i llavors va preguntar:
5
L'home que es veia més vell, amb una veu dolça, va preguntar:
1
I l'avi es va fer repetir la pregunta perquè no l'acabava d'entendre:
2
L'avi tenia tantes ganes de parlar que només faltava que el punxessin:
3
I aviseu, així que arribi l'avi Mosso, que queden tot d'afers pendents.
4
L'avi, quan va dir aquelles últimes paraules, ja no era d'aquest món
5
Aleshores, per tal d'abstreure'm d'allà vaig tornar a l'assumpte del meu avi.
1
Estava esgotada pel seguit d'emocions que li provocaven aquelles xerrades amb l'ancià.
2
L'ancià el va estrènyer contra el pit, i va respondre, besant-lo commogut:
3
L'ancià canvista semblava deu anys més vell d'ençà de l'absència de Ruth.
4
L'ancià havia mort i Sabina se n'havia anat a viure a Califòrnia.
5
L'orgue de vidre de l'ancià sona com si procedís d'un altre món.
1
El jai callà uns minuts, aparentment lluitant amb l'emoció, i afegí després:
2
El jai que l'havia ajudat a beure aigua avançà una passa.
3
Aquell Ancià Mamut del Camp del Lleó era un jai savi i astut.
4
Nuraddín li agraí l'oferiment i, precedits pel bon jai, hi entraren.
5
El bon jai branda el cap amb exultant vivacitat i rapidesa.
6
Vostè, bon jai, es diu Smallweed, aquesta és la veritat, ho sé prou bé.
7
El jai Nasr, un cop s'hagué assegurat que ella seria fidel a Janxah, li digué:
8
El jai Ibrahim estirà la mà tímidament, agafà la copa i se la va beure.
9
Però, jai las!, la casa estava tancada i barrada.
10
Camí enllà va trobar un jai i li va preguntar si sabia quina via havien fet.
11
Janxah li contà la sorprenent aparició de les donzelles, i el jai no semblà pas sorprès:
12
Un jai amb barba és el seu esperit.
13
Janxah, doncs, agraint l'interès del jai enfilà camí cap al jardí i s'amagà darrera d'un arbre.
14
El jai roman tot sol a la taula, llemugant, amb ses genives esqueixalades, les calaborques del capó.
15
L'alegria del jai en veure'l fou grandiosa.
16
El jai Ibrahim esclafí a riure.
