El somrís de Jonathan es mustigà abrusat per la intensa mirada de l'home.

Esperava que Maria s'oblidaria de les seves sabates, però l'esperança es mustigà; va untar-les totes amb sèu, com era el costum, i les portà.

La veu popular diu que el gram creix fins a aquesta nit, després de la qual es mustiga i s'arronsa fins arribar a desaparèixer completament.

Davant aquest compliment he fet bona cara, almenys això espero, però el meu ego s'ha mustigat i ha sortit corrents en la nit de Shoreditch.