TermGallery
Catalan
English
Spanish
Catalan
Portuguese
Russian
EN
English
Español
Català
Português
Русский
Portuguese
mas que inferno
English
deuce
Spanish
adiós
Dimoni.
dimoni
dimonis
diable
diantre
redéu
redimonis
redimoni
vatua l'olla
English
deuce
Indicació d’enuig o sorpresa.
vatua déna
Synonyms
Examples for "
dimoni
"
dimoni
dimonis
diable
diantre
redéu
Examples for "
dimoni
"
1
M'agradaria començar el llibre amb l'home que cus els vestits del
dimoni
.
2
Esperen impassibles que el
dimoni
s'enfonsi, que l'estructura que el sosté s'ensorri.
3
Estava molt espantat, parlava d'un
dimoni
que s'havia menjat la seva germana.
4
L'Inguma és el
dimoni
que es beu l'alè dels nens mentre dormen.
5
Un
dimoni
Croucher m'ha ferit a l'espatlla en el pont de Merryweather.
1
Doncs vet aquí una pregunta original: d'on
dimonis
l'havies tret, aquell anell?
2
Abans que se m'oblide: els articles d'Els
dimonis
que dicten són magnífics.
3
La majoria de sectes adoraven
dimonis
que s'imaginaven o que s'havien inventat.
4
Mentre parlàvem m'anava preguntant com
dimonis
s'hauria assabentat del nostre darrer secret.
5
L'última vegada hi va haver una batussa de mil
dimonis
durant l'obra.
1
S'alçà amb dificultat: calia anar a la vetlla d'en Turmeda, pobre
diable
.
2
A la vellesa, el
diable
també l'embolicarà: després s'ho gastarà tot alhora.
3
Havia quedat molt content amb l'espectacle, però l'estranyava la victòria del
diable
.
4
Estaven boigs l'un per l'altre, però ell era gelós com el
diable
.
5
No és vendre's l'ànima al
diable
,
és menjar-se els fills com Saturn.
1
Ni ells saben encara què
diantre
va passar a l'estadi Olímpic italià.
2
Qui
diantre
son els castellans per imposar les seves normes als catalans?
3
Per què, coi, per què
diantre
sempre m'enxampa a punt de caure?
4
Ho provaria una última vegada i després ho enviaria tot al
diantre
.
5
Però si sabeu la veritat sobre aquest cas, d'on
diantre
l'heu treta?
1
Thwaites rebé quatre cops, i
redéu
que sí, que en foren quatre.
2
No,
redéu
:
és una espasa sencera; el que el rovell n'ha deixat.
3
Era bella i esvelta, una beutat,
redéu
!
,
vista des de qualsevol angle.
4
La desgalgada ho sap,
redéu
si ho sap, i se n'aprofita.
5
En passar-li gola avall, crema,
redéu
,
mostra les dents, tan blanques.
1
Què
redimonis
us ha portat a vagarejar per la Granja dels Tords?
2
Ho haig de saber,
redimonis
!
,
què demana per tu el teu amo?
3
On
redimonis
has ficat la meva esponja?, sentí que deia en Lluís.
4
Per quins
redimonis
m'havia d'aprendre de memòria la llista de convidats?
5
Per què
redimonis
vam creure que seríem capaços d'esclarir un cas d'aquesta envergadura?
1
A veure si ets capaç d'ensenyar a tothom què
redimoni
hi tragines.
2
I els exàmens o com
redimoni
es diguin ara, ¡se celebraran ir-re-me-ia-ble-ment!
3
Un mestre,
redimoni
!
,
tot i que mai no hagués après un borrall!
4
On
redimoni
trobar un forat per a poder passar la nit?
5
Però, a més a més, ¿on és l'aigua, on
redimoni
es troba l'aigua?
1
És que havia de passar-se dubtant i amargant-se,
vatua
l'
olla
?
2
Els Comuns van venir al món per fer un món nou, eren extraterrestres, però,
vatua
l'
olla
!
3
Es diu..., es diu... -anavafent la jaia, tot gratant-se el cap- ,vatual'olla, quina memòria la meva!
4
-Vatual'olla, i tant que sí!
5
-"Pensar en ella,
vatua
l'
olla
,
hi penso nit i dia!", es va dir en Modest, però se'n guardaria bé prou de dir-l'hi.
1
Ja em podria haver tocat un frare normal,
vatua
la serp barbuda!
2
Una dona,
vatua
!
,
on es ficava una dona, era com un escurçó.
3
Es que havia de passar-se la vida rebent instruccions,
vatua
Polla?
4
El Senza no volia que ningú furgués en la seva intimitat,
vatua
l'olla!
5
Però, Déu meu, no us en podeu fer una idea, capità,
vatua
tothom!
6
I tu ho ets bé una poma camosina,
vatua
el drac!
7
Cànoves!, va pensar l'Alba,
vatua
l'olla, qui s'ho podia imaginar!
8
Aquests dies,
vatua
la serp!, l'estona d'esbarjo ha canviat completament.
9
Vet aquí les trampes, que per a tot n'hi ha,
vatua
el món dolent.
10
És que havia de passar-se dubtant i amargant-se,
vatua
l'olla?
11
Però estava terriblement cansat i fastiguejat i,
vatua
el món!, què més podia fer?
12
Miri que,
vatua
nada deuxes!, se'n senten unes que n'hi ha per anar esverat!
13
Segur que tu no en fas gota,
vatua
dena.
14
I ara fa d'ajudant en un escorxador,
vatua
.
15
El que cal és no fer-ho,
vatua
l'olla.
16
I de sobte exclamà: -¡Jaho sé,
vatua
!
vatua
·
vatur
· ·
vatua dena
dir vatua
Portuguese
mas que inferno
diabos
demônio
English
deuce
devil
dickens
Spanish
adiós
demonio