Significats de anomenar (anomenessin) en català

Tampoc no va ajudar gaire el fet que anomenessin l'Ethan tutor legal d'en Peyton.

Era força habitual que els de la científica no anomenessin els sospitosos pels seus noms.

Però dubto que els espanyols anomenessin això "desencallar".

A l'Àfrica era corrent que els nens de les dones del mateix pare les anomenessin a totes "mama".

Una de les casetes, o com anomenessin aquells espais compartimentats, era gairebé plena, hi seien sis homes mig ajaguts, xerrant animadament.

No era pas per casualitat que als nois del barri de Riu Baix tots els altres ens anomenessin "Educació siberiana".

Després que les ànimes pietoses inventessin l'eufemisme "persones de color", els negres, amb orgull, van exigir que els anomenessin negres i prou.

I des d'aleshores es va fer anomenar amb l'àlies del Gran Bengalí.

L'oli d'oliva, per exemple, o el formatge que havia sentit anomenar l'inspector.

Quan hem d'anomenar diferents formes de malaltia menta, solem acudir a eufemismes.

El poble català pateix d'un mal que el podríem anomenar escepticisme irònic.

Només els havia d'anomenar, i en Brunetti va veure que ho intentava.

Cal començar a anomenar les coses pel seu nom i parlar clar.

No vull acabar aquest escrit sense anomenar dues persones de manera especial.

Ens vàreu anomenar els Grans Senyors, sense conèixer la ironia d'aquest títol.

Els bibliotecaris van anomenar INFERN el lloc on s'encabien aquests llibres prohibits.