No m'ha d'ofendre que em vulguis comprar per diners o per desig?
2
En una ocasió, Arnau havia dit que no havia d'ofendre el rei.
3
Sense ànims d'ofendre, però segurament no recordaré si anàvem juntes o no.
4
Em preguntava què havia fet per ofendre així els poders de l'univers.
5
Però per dir-ho senzillament, i espero no ofendre la vostra sensibilitat: s'enculaven.
1
Una cita que, per cert, va disgustar la direcció actual del PSOE.
2
No tenia ganes de jugar al ping-pong, però no volia disgustar Guiomar.
3
Em vaig disgustar molt menys que no pas un mes enrere.
4
El piamontès, representant de l'únic estat liberal d'Itàlia, es va disgustar.
5
L'estranya suplantació de la Nastassia per la Isa no em va disgustar gens.
1
La pitjor feblesa, la gran maledicció catalana, és la por de desagradar.
2
La victòria de Colau va desagradar l'Upper que es va mobilitzar.
3
Per algun motiu ocult, em va desagradar en el més pregon de l'ànima.
4
A East li va desagradar immediatament el president per haver-la fet.
5
Aquesta pregunta va desagradar a Ivan i el seu rostre canvià.
1
D'aquesta manera poden evitar apujar els preus sense motiu i descontentar, així, els seus clients.
2
Els diputats, pel que sembla, tenen més por de descontentar els tauromàquics que els antitauromàquics.
3
Cal dir que la restauració que en va fer l'ajuntament fa uns quants anys va descontentar molts assidus.
4
Pot acontentar o descontentar a uns i altres, o tot el contrari, com s'ha comprovat amb les declaracions de diferents líders polítics.
5
Si diuen que es tracta d'una avaria perdran prestigi, descontentaran la gent.
Uso de desplaure en catalán
1
No li va desplaure gens sentir un esbufec de contrarietat d'en Hugh.
2
El seu aire protector va desplaure l'Emili, sense saber exactament per què.
3
Ara, ho veig; la sinceritat del meu caràcter els ha degut desplaure.
4
En el fons, aquelles paraules no l'havien pas de desplaure, a la Miquèla.
5
Havia perdut en bona mesura la meva indigna por de desplaure.
6
Els seus trets no el van desplaure tant com es temia.
7
Això no va desplaure pas Memlik, el qual digué calmosament:
8
El que em dol és haver tornat a desplaure al rei Artús matant aquest cavaller.
9
El va veure com un home, no pas com una bèstia, i no li va desplaure.
10
No el va commoure la idea de desplaure a Maryjane ni tingué dificultat a adormir-se gairebé a l'acte.
11
La meva seguretat li va desplaure.
12
Aquell blasme podia desplaure per més raons al senyor de Charlus, el qual considerava que un drac podia ser quelcom força bell.
13
No ha de desplaure ni als tàmils, ni als habitants de Baton Rouge, ni als pescadors de Galícia, ni als nòmades del Sàhara.
14
Les meves reserves li varen desplaure i de seguida va dir que si es tractava d'estudiar, llavors podria fer moltes altres coses, per exemple, literatura.
15
No em desplauria pas fabricar-ne de semblants -diguéNicola, tot commogut.
16
Si els esperits l'afavoreixen tant, els desplauria el fet de matar-la?