1
El vell era així d'astut i malèvol, d'això la Miranda n'estava segura.
2
Calia reconèixer que aquell reconsagrat d'Innocenci era astut i hàbil com pocs.
3
Un dia, un braman astut que volia enredar Buda li va preguntar:
4
Podia fer-me el astut i esperar al fet que m'acomiadaren, va confessar.
5
Era terriblement astut quant a això, i me'n mantenia completament al marge.
6
Era un oponent astut amb qui hauria d'anar amb peus de plom.
7
Finalment el jacobiníssim i astut Rubalcaba ha guanyat per només 22 vots.
8
Jo m'aplicava hipòcritament a no semblar més astut del que ell volia.
9
Després, no val res ésser bo, si no s'és una mica astut.
10
A més, tenim un gran president, un home de paraula molt astut.
11
El molt astut va tenir una bastarda amb la seva astuta besàvia.
12
Frueixo de ser senzill amb els senzills i astut amb els astuts.
13
Un pla tan astut que podries posar-hi una cua i anomenar-lo mostela.
14
Encara que no fos intel·ligent, com a mínim sí que era astut.
15
És baixet, calb, prim, però tothom sap que Camille és molt astut.
16
Llavors se li va escampar per tota la cara un somriure astut-
