1
Trobava que la gent s'havia d'enfadar davant la crueltat i la injustícia.
2
Es va enfadar, d'acord, va muntar el numeret i se'n va anar.
3
Fa enfadar els treballadors de la granja i els maoris l'odien, directament.
4
Feia mesos que no veia l'Albert, però ja havia aconseguit fer-me enfadar.
5
Això la faria enfadar molt; recordo que un dia em va dir:
6
L'altre dia, quan es va enfadar tant, li va treure un ull.
7
Plorava i em suplicava que canviés d'opinió, i després es va enfadar.
8
El pare no era creient i aquell daltabaix el va acabar d'enfadar.
9
En Lance es pixava de riure i la mestra s'hi va enfadar.
10
Jo no el llegiré durant un temps, perquè no vull haver-me d'enfadar.
11
I de sobte jo també em vaig enfadar amb l'Iris, com tothom.
12
En Sergi fins i tot es va enfadar; sentia una gran frustració.
13
Però em fas enfadar tant, i no m'hauries de fer enfadar així.
14
No fer-la enfadar, per descomptat, era més important que els meus amics.
15
Segurament la devia fer enfadar que la seva tia no la reconegués.
16
I amb tanta pregunta has fet enfadar molta gent en aquesta illa.
