We are using cookies
This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
Did you know?
You can double click on a word to look it up on TermGallery.
You can double click on a word to look it up on TermGallery.
Meanings of ofendre in català
Synonyms
Examples for "disgustar"
Examples for "disgustar"
1
Una cita que, per cert, va disgustar la direcció actual del PSOE.
2
No tenia ganes de jugar al ping-pong, però no volia disgustar Guiomar.
3
Em vaig disgustar molt menys que no pas un mes enrere.
4
El piamontès, representant de l'únic estat liberal d'Itàlia, es va disgustar.
5
L'estranya suplantació de la Nastassia per la Isa no em va disgustar gens.
1
La pitjor feblesa, la gran maledicció catalana, és la por de desagradar.
2
La victòria de Colau va desagradar l'Upper que es va mobilitzar.
3
Per algun motiu ocult, em va desagradar en el més pregon de l'ànima.
4
A East li va desagradar immediatament el president per haver-la fet.
5
Aquesta pregunta va desagradar a Ivan i el seu rostre canvià.
1
No li va desplaure gens sentir un esbufec de contrarietat d'en Hugh.
2
El seu aire protector va desplaure l'Emili, sense saber exactament per què.
3
Ara, ho veig; la sinceritat del meu caràcter els ha degut desplaure.
4
En el fons, aquelles paraules no l'havien pas de desplaure, a la Miquèla.
5
Havia perdut en bona mesura la meva indigna por de desplaure.
1
D'aquesta manera poden evitar apujar els preus sense motiu i descontentar, així, els seus clients.
2
Els diputats, pel que sembla, tenen més por de descontentar els tauromàquics que els antitauromàquics.
3
Cal dir que la restauració que en va fer l'ajuntament fa uns quants anys va descontentar molts assidus.
4
Pot acontentar o descontentar a uns i altres, o tot el contrari, com s'ha comprovat amb les declaracions de diferents líders polítics.
5
Si diuen que es tracta d'una avaria perdran prestigi, descontentaran la gent.
Usage of ofendre in català
1
No m'ha d'ofendre que em vulguis comprar per diners o per desig?
2
En una ocasió, Arnau havia dit que no havia d'ofendre el rei.
3
Sense ànims d'ofendre, però segurament no recordaré si anàvem juntes o no.
4
Em preguntava què havia fet per ofendre així els poders de l'univers.
5
Però per dir-ho senzillament, i espero no ofendre la vostra sensibilitat: s'enculaven.
6
Se la podia ofendre molt i no se sabia què podia fer.
7
De fet, el va ofendre força que la Leslie suposés això d'ell.
8
M'imaginava que us havia posat afecte..., ho dic sense ànim d'ofendre, senyor.
9
És un exercici democràtic de primer ordre Preguntar no és mai ofendre.
10
Al contrari, no ho dic per ofendre, però, pega més en sec.
11
Laduni es mossegà la llengua: no volia ofendre un visitant i hoste.
12
Per mostrar-se fort no cal ofendre els qui realment n'han patit un.
13
M... no es va ofendre pas, en realitat estava satisfet d'aquesta actitud.
14
Es va ofendre, em va dir que no li devia ni cinc.
15
Senyors advocats, nomes es pot ofendre qui no coneix qui es l'enemic.
16
Ievgueni Filípov era ajudant del ministre de Defensa i es va ofendre.
About this term
Frequent collocations
More collocations
Ofendre through the time
Ofendre across language varieties
Catalonia
Common
Valencia
Common