En comptes de tendir al no-res provoco el no-res en els altres.

Si en algun context m'atreveixo a parlar provoco com a mínim decepcions.

M'aturo a la porta del meu despatx i provoco la Irene:

Encara més, els provoco a jutjar-se vostès mateixos, cosa que m'alleugereix encara més.

Toco l'ala interior d'una nau i hi provoco un incendi.

Jo provoco el sofriment per absoluta necessitat, però ell... Estic segur que en frueix.

I sé que, agradi o no, en la meva professió provoco més temor que respecte.

A ell mai li podré provocar aquest vigorós estupor que provoco a la resta del públic.

No ho sé, jo crec que pel meu caràcter provoco tant passió com tot el contrari.

Sé que provoco, però per això sóc ací.

No sóc jo, qui provoco aquesta sensació d'irrealitat, sinó que està inscrita en els fets exteriors.

Per por de l'ansietat, em provoco ansietat.

Per por del cansament, em provoco fatiga.

Perseguia el bé i provoco el mal.

Tant li fa si ho provoco jo, o si puc anticipar-ne el nombre perquè entenc el meu somni.

Jo no dic què s'ha d'opinar, però provoco un primer impuls a partir del qual convido a la reflexió.