Vaig dir a en David que la Lucy i jo deixàvem l'església.

T'imagines quin cop, si ara deixàvem caure el cartell enmig dels soldats?

I cada vegada que canviàvem de drecera deixàvem enrere moltes vides possibles.

Treballàvem, ens hi esforçàvem el doble i ens hi deixàvem la pell.

A la nostra esquerra deixàvem també els innombrables carrers que hi aflueixen.

Després el deixàvem al gual i nosaltres cantàvem i tocàvem les flautes.

Eren dos dies en que els bordegassos no deixàvem reposar els peus.

La Bernice estava cada vegada més vermella, perquè no la deixàvem participar.

Genials, aquells entrenaments, i puc dir-te que ens hi deixàvem la pell.

Aquestes coses deixàvem d'enraonar-les quan després de sopar venien els altres.

Durant la guerra no deixàvem de recordar la nostra vida d'abans.

I per tant, segons ella, si els deixàvem d'alimentar, s'acabarien devorant entre ells.

Estàvem pendents d'ajudar en la seva defensa i deixàvem altres situacions més soles.

Ens aferràvem als accidents més feliços i deixàvem passar la resta.

En aquella època no hi havia mòbils, però ens ho deixàvem escrit així.

S'embrutaven amb les restes de cendra, però no els deixàvem pas.