Synonyms
Examples for "ofendre"
Examples for "ofendre"
1
No m'ha d'ofendre que em vulguis comprar per diners o per desig?
2
En una ocasió, Arnau havia dit que no havia d'ofendre el rei.
3
Sense ànims d'ofendre, però segurament no recordaré si anàvem juntes o no.
4
Em preguntava què havia fet per ofendre així els poders de l'univers.
5
Però per dir-ho senzillament, i espero no ofendre la vostra sensibilitat: s'enculaven.
1
La pitjor feblesa, la gran maledicció catalana, és la por de desagradar.
2
La victòria de Colau va desagradar l'Upper que es va mobilitzar.
3
Per algun motiu ocult, em va desagradar en el més pregon de l'ànima.
4
A East li va desagradar immediatament el president per haver-la fet.
5
Aquesta pregunta va desagradar a Ivan i el seu rostre canvià.
1
No li va desplaure gens sentir un esbufec de contrarietat d'en Hugh.
2
El seu aire protector va desplaure l'Emili, sense saber exactament per què.
3
Ara, ho veig; la sinceritat del meu caràcter els ha degut desplaure.
4
En el fons, aquelles paraules no l'havien pas de desplaure, a la Miquèla.
5
Havia perdut en bona mesura la meva indigna por de desplaure.
1
D'aquesta manera poden evitar apujar els preus sense motiu i descontentar, així, els seus clients.
2
Els diputats, pel que sembla, tenen més por de descontentar els tauromàquics que els antitauromàquics.
3
Cal dir que la restauració que en va fer l'ajuntament fa uns quants anys va descontentar molts assidus.
4
Pot acontentar o descontentar a uns i altres, o tot el contrari, com s'ha comprovat amb les declaracions de diferents líders polítics.
5
Si diuen que es tracta d'una avaria perdran prestigi, descontentaran la gent.
1
Es llevà d'un salt quan el va veure, però això el disgustà.
2
La venda disgustà els nebots, que ja miraven la finca com a pròpia.
3
Sense saber per què l'actitud inquisitiva del capità disgustà Jukes.
4
També em disgustà el tractament que es donava a les qüestions de la Vall d'Aran.
5
Però ocorregué un incident que disgustà don Josep alhora que va marcar les nostres vides.
6
L'espectacle de sang i de terror, però, el disgustà.
7
El seu propi pensament el disgustà, i el va apartar: volia relaxar-se, gaudir, assaborir totes aquelles sensacions.
8
Però els suïssos es mantingueren ferms, cosa que disgustà moltíssim la senyora i, en general, la dispesa entera.
9
La Lídia no es va atrevir a venir, fet que disgustà a l'escriptor, puix li agradava aquesta noieta.
10
La idea d'anar a passar la Setmana Santa a Llers, a la finca, no disgustà a la Maria Pilar.
11
La cosa no em disgustà.
12
Vaig néixer a cosa de cinc quilòmetres d'on som ara, la qual cosa disgustà molt la meva mare, en aquell moment.
13
Però em disgustà de tornar a trobar la meva solitud, i la monotonia dels dies va començar a pesar sobre les meves espatlles.
14
El vell Horace Swiftwater, amb tot, ni se sorprengué ni es disgustà en sentir la veu agra de la filla en penjar el telèfon.
15
Una cita que, per cert, va disgustar la direcció actual del PSOE.
16
No tenia ganes de jugar al ping-pong, però no volia disgustar Guiomar.