M'ha semblat veure que tancaves la porta amb clau abans d'anar-te'n.

Si no piulaves, si callaves, si tancaves els ulls, tot anava sobre rodes.

Si tancaves els ulls una miqueta les podies veure com quan eren petites.

Obries i tancaves els armaris, la nevera, el forn.

Perquè abans, si et feien bullying, arribaves a casa, tancaves la porta i ja està.

Apagaves el llum, tancaves els ulls... i fins demà.

No tancaves els ulls i veies el teu nom escrit als programes, el teu número anunciat?

Si tancaves la porta amb clau, el més probable era que te la tiressin a terra.

Obries i tancaves els calaixos, amb aire furtiu traslladaves les coses d'un lloc a l'altre, encara més secret.

Sí, li esqueia: un sol calent i blanc que podies veure fins i tot quan tancaves els ulls.

A la ferreteria t'havies comprat una gran quantitat de cadenats i de cadenes amb què ho lligaves i tancaves tot.

Des que s'obrien les portes de la botiga fins que tancaves, tota la jornada era un anar i venir constant de gent.

M'explicava com podia arribar a canviar aquell brogit que feien les màquines i les noies així que tancaves o obries una porta.

En canvi, al magat­zem, quan tancaves la porta, tot s'amorosia fins a fer-se una mena de borinor llunyana que et feia companyia.

Vaig intentar explicar-me: era cert que quan et tancaves en una facultat, la major part dels teus coneixements quedava coberta per la ignorància.

Però venies i t'asseies en una butaca prop de la nostra llotja, tancaves els ulls mentre els llums restaven apagats, il·luminat tan sols l'escenari.